Dèiem posts enrere que la intel·ligència artificial no té, hores d’ara, ‘aprenentatge profund’, no té sentit comú.
Redundant en el tema, ara hi ha que afirma que “la creativitat és una capacitat humana que probablement les màquines mai puguin desenvolupar completament”. I que les habilitats interpersonals es presenten com un clar avantatge competitiu enfront de la robotització. I que, en aquest context, la intel·ligència emocional és i serà la ‘soft skill’ més demandada en l’àmbit laboral.
I ja estem d’acord en la teoria. Molt d’acord. De fet, no tenim cap dubte a l’hora de seleccionar persones: la tendència és valorar el desenvolupament social tant o més que els coneixements tècnics de les persones.
I només cal passejar-se per algunes empreses de selecció i fer una cerca, per exemple, de personal directiu per comprovar-ho.
No sembla, però, que a l’Administració pública això li impressioni massa…
Descripció del comentari per al post.