Ai les modes, ai els clixés, ai les ganes de trencar amb estereotips! Ha passat i passa amb diferents termes o conceptes (‘recursos humans’, ‘modernització’ …) Ara és el torn de ‘formació’.
Consti que no és que no ho compartim o que sí: pensem més que darrere proclames com aquestes s’amaguen altres objectius, que no tenen tant a veure amb el fons de la qüestió.
O és que la formació no hauria d’incorporar, per defecte, l’aprenentatge?
Vegem.
Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:
Formació:
1 f. [LC] Acció de formar; l’efecte.
…
8 2 [PE] formació permanent Formació realitzada al llarg de la vida d’un individu en centres especialitzats, amb la finalitat de completar la formació inicial, per a reciclar-se o com a passatemps.
8 3 [PE] formació professional Formació que té com a objectiu l’adquisició de coneixements, habilitats i actituds necessaris per a l’exercici d’una professió.
Aprenentatge:
1 1 m. [LC] [SO] [PE] Acció d’aprendre. L’aprenentatge d’una llengua.
1 2 m. [SO] [PE] Procés pel qual un individu o una col·lectivitat adquireixen coneixements, habilitats, trets o pautes culturals, com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta.
1 4 [PE] aprenentatge significatiu Aprenentatge en què l’alumnat relaciona els nous coneixements amb els coneixements previs.
2 m. [LC] [SO] [PE] Període de temps en què s’aprèn un ofici. Són dos anys d’aprenentatge que hauràs de fer. Ara fa l’aprenentatge de fuster.
Tenim la sensació que el mot ‘formació’ està demodé i que hom el relaciona amb els tradicionals ‘plans de formació’ de les organitzacions. Uns plans que ens imaginem densos, antiquats, dels anys vuitanta, vaja. I que l’aprenentatge és ampli, que preveu moltes modalitats formatives, la informalitat a l’hora d’aprendre, la interacció social com a base per desenvolupar-nos, més i més canals, la veritable cobertura de les necessitats formatives (ai no, d’aprenentatge!) de les persones…
No serà que confonem fons (noves maneres d’adquirir competències) i forma (com li diem a tot plegat)? En tot cas, tornem a insistir en el rendiment organitzatiu de la formació i les cauteles a tenir en compte a l’hora de dotar d’autonomia a tothom perquè es formi segons les ‘seves’ necessitats.